L'educació dels
infants té el cor a casa; si el cor de l'educació no és a casa, els
infants creixen amb el cor desarrelat o sense cor.
L'educació
dels infants necessita d'uns pares disposats a perdre el temps pels
seus fills, a perdre vida pels seus fills, a deixar de banda
oportunitats i ambicions pels seus fills. Cal parlar amb ells de
qualsevol cosa i de tot. Cal parlar-los com a adults, si volem que
arribin a ser-ho; amb tot el respecte que mereixen els adults; donant
importància a les seves opinions, als seus dubtes, al seu àmbit, igual
com donem importància a les opinions, als dubtes, i als àmbits dels
adults. El mateix bon tracte que mereixen els adults, el necessiten els
infants.
L'educació
dels infants comença per l'amor que els tenen els seus pares, un amor
que no els estalvia dificultats, per tal que puguin créixer aprenent a
superar les pedres del camí; un amor que diu que no moltes vegades; un
amor que no crida, i que no es deixa convèncer pels crits; un amor que
actua sense posar condicions.
L'educació dels infants, l'educació que construeix infants sans i forts, és aquella que comencen a exercir els pares, conscients que, en el moment de tenir un fill, la vida del fill passa a ser el primer de la pròpia vida; i la pròpia vida, el segon. Perquè els fills visquin, cal posar la pròpia vida (en qualitat i continguts) a la segona posició de les prioritats existencials. Qualsevol altra raó que ens pogués arrossegar vers l'estratègia de posar les nostres necessitats sentimentals, psicològiques, físiques... per damunt de les necessitats de seguretat, d'amor i de temps que tenen els nostres fills, seria un error que afectaria negativament al futur i al destí dels nostres descendents, i en última instància a la humanitat.
L'educació dels infants, l'educació que construeix infants sans i forts, és aquella que comencen a exercir els pares, conscients que, en el moment de tenir un fill, la vida del fill passa a ser el primer de la pròpia vida; i la pròpia vida, el segon. Perquè els fills visquin, cal posar la pròpia vida (en qualitat i continguts) a la segona posició de les prioritats existencials. Qualsevol altra raó que ens pogués arrossegar vers l'estratègia de posar les nostres necessitats sentimentals, psicològiques, físiques... per damunt de les necessitats de seguretat, d'amor i de temps que tenen els nostres fills, seria un error que afectaria negativament al futur i al destí dels nostres descendents, i en última instància a la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada