Estàs a punt per oblidar el
que has fet pels altres i fer memòria de tot el que els
altres han fet per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò
que el món et deu i pensar en tot allò altre que
tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els
teus deures al mig i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de
veure que el teu germà és tan real com tu, i esforçar-te per anar més enllà
del seu rostre i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer
que l'única raó noble de la teva existència no
és treure profit o avantatges de la vida, sinó
allò que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt per donar, per
donar-te?
Estàs a punt per tancar el
teu llibre d'insults contra el món i
buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un
lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada