L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar de jugar i de parlar ,sent sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir, cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües ( i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’ escoltar i de no parlar, de
comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li'n roben noranta - nou.
Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i
la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no
van plegades.
Li diuen en definitiva que el cent no existeix.
L’infant diu: Però el cent existeix.
L’infant diu: Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada